Àlbum Filigranes en estèreo
SAU30 arriba amb una energia renovada i un repertori que et farà ballar, cantar i emocionar-te com mai abans ho has fet. Amb lletres profundes i melodies inoblidables, aquesta gira promet connectar amb tots els amants de la bona música.
Els dos singles anteriors “Nous poemes i velles promeses”,
i “A mi no em cal” juntament amb vuit temes més, formaran el nou treball d’estudi de SAU30. Segon disc després que la banda decidís tirar endavant amb el projecte que en el seu dia, va servir per celebrar els 30 anys del naixement de SAU.
El disc, ens deixa entreveure que es tracta d’un disc eclèctic, amb influències de diferents estils i gèneres musicals. Amb el segell personal del seu compositor Pep Sala, que ha caracteritzat tant la seva carrera, com en el seu dia, la de SAU.
Filigranes en estèreo
El nou àlbum, ja està disponible a les plataformes digitals i en format físic a la nostra botiga online.
També el trobaràs en format físic a les botigues Condis.
Filigranes en estèreo
A MI NO EM CAL
FILIGRANES EN ESTÈREO
NOUS POEMES I VELLES PROMESES
NOMÉS SABIA EL SEU NOM
NO VA TORNAR AQUELL DIA
JO MAI HO FARIA
DE MI MATEIX
PERDO EL MÓN DE VISTA
MAI EN TINDRÀS PROU
EM FA BALLAR EL CAP
COMPANYS DE VIATGE
A MI NO EM CAL
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Anhels estèrils d’eternitat Intents inútils de figurar
Mercats de somnis embolicats com per regal Que m’ofereixen tot allò que a mi no em cal Però tant se val
A mi no em cal
Els meus desitjos són massa cars Vull tot allò que no es pot comprar.
Veig que tothom va amunt i avall Comprant records que han oblidat. Però tant se val
A mi no em cal
Presents inútils que són pensats
Per poder lluir, per ostentar
Basars online que ens han tornat a hipnotitzar Prenent el pèl, diners, el temps i maldecaps Però tant se val
A mi no em cal
Veig que el món està cap per avall Em oblidat el que és important Però tant se val
A mi no em cal
Sé que m’estima tothom qui m’ha d’estimar Tinc els meus llibres i cançons per escoltar Però tant se val
A tu no et cal
FILIGRANES EN ESTÈREO
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Em sento com un nàufrag perdut en mig del mar Sense rumb avanço, amb ningú amb qui parlar
Passejos erràtics, voltes sense fi Escolto el silenci que ha quedat dins el meu pis
Empaito les ombres que anticipen el meu pas Esquivo les angoixes que no em deixen respirar
Pensaments estàtics, absurds i ensopits Repasso vells missatges envellits pel meu neguit
Filigranes en estèreo Tal com tu les vas deixar Cantarelles que segueixo Corejant amunt i avall Necessito posar en solfa El que passa pel meu cap Serenates que gaudeixo En alta fidelitat
Apedaço la meva ànima amb qualsevol parrac Trossos de disfresses, a qui volen enganyar?
Tan sols una ferida, una altra cicatriu
Que endureix la pell marcada i m’ajuda a envellir
NOUS POEMES I VELLES PROMESES
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Una rosa pansida i poemes sense acabar Cançons que no recordo que potser mai vam cantar
Quan furgo dins dels meus records encara estic enyorat Potser tan sols ho vam somniar, però de cop vam despertar
Digue’m per què el temps no ens pot tornar allà on ho vam deixar.
Més enllà de l’horitzó, allà on s’acaba el mar Vam trobar un lloc al món un lloc on somniar
Sense mirar enrere vam seguir navegant Això que ja sabíem, sí, que la vida és de veritat
Digue’m per què el temps no ens pot tornar allà on ho vam deixar.
Promeses segellades que ja no tenen sentit Poemes sense versos lluitant contra l’oblit
Els meus ulls estan cansats de buscar en la foscor Però en la pell hi tinc escrit encara el teu nom
Digue’m en quin lloc del cel. Digue’m quin indret Digue’m quin estel haig de buscar.
Digue’m en quin lloc secret Digue’m quin moment
Digue’m per què el temps no ens pot tornar allà on ho vam deixar.
Una rosa pansida i poemes sense acabar Promeses segellades que mai vam oblidar
NOMÉS SABIA EL SEU NOM
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Només sabia el seu nom
Me n’havia parlat algú, potser
Però, tu saps que no pots fer cas del que diuen els demés “No t’acostis si mai la veus, és perillosa”
Però és tan seductora
Potser és meravellosa
Quan la vaig veure
Vaig sentir els seus ulls clavats en mi
Com un raig de llum blau cel que portava el seu encís I en la confusió tots dos vam creuar la mirada
No podia apartar-la
I lentament s’acostava
Va anar de pressa
Només va caldre el primer petó
I la resta del món va fondre’s com fa la neu amb l’escalfor Jo només pensava en ella i en tornar-la a veure
I sentir-la al meu cos
Només sabia el seu nom
Em vaig trobar lligat de mans sense voler adonar-me Estava sol en la foscor sense poder escapar
Va entrar dins el meu cos per poder dominar-me Em va prendre la vida, el cor i la sang
Em tenia atrapat
Vaig tocar fons
Només tenia un lleu record llunyà
De que un dia vaig ser feliç, lliure amb una vida per davant Fins que algú em va trobar i va poder deslligar-me
Va poder alliberar-me
Però mai podré oblidar-la
NO VA TORNAR AQUELL DIA
Música: Pep Sala / Lletra: Pep Sala & Joan Capdevila © Fundació Sau
No va tornar aquell dia, “Però sempre l’esperaré” A l’andana, al final just al costat del carrer
Mira les finestres impacient, cada dia cares noves Però veu que ella no hi és
No va tornar aquell dia, sap que no hi ha res a fer I quan arriba el “rodalies” s’accelera el seu batec
Creia que es quedaria,
Certament potser una setmana, potser una mica més.
I els dissabtes a la tarda
Fa com sempre ell solia fer
Assegut allà a l’andana
Com sempre, esperant-la a l’estació del tren
No va tornar aquell dia va marxar sense dir res
Fa temps que s’enganya, però segueix esperant el tren
Volent veure com baixa lentament
Per poder tornar abraçar-la un altre cop entre la gent
I els dissabtes a la tarda
Fa com sempre ell solia fer
Assegut allà a l’andana
Com sempre, esperant-la a l’estació del tren
JO MAI HO FARIA
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Em sento trist, mai hagués pensat que ho podries fer Estic perdut i no conec res d’aquest carrer.
No sé on soc!, no conec ningú al meu voltant Jo t’esperava però tinc molt clar que no tornaràs.
Et vaig donar tot el meu amor, la meva fidelitat
Ara tu m’has trencat el cor però malgrat tot, et trobo a faltar.
Jo mai ho faria
Jo mai t’hagués abandonat.
Jo mai ho faria
Jo hagués estat sempre al teu costat. Jo mai ho faria
Jo sempre més t’hagués estimat.
Tantes vegades vam sortir junts a passejar Units per sempre, un fil de cuir, tu i el meu collar.
Però estic sol! Tirat aquí on m’has abandonat No sé on soc! Estic perdut i no sé on haig d’anar.
Jo vaig ser el teu millor amic, sempre al teu costat Ara tu m’has oblidat però malgrat tot et trobo a faltar.
DE MI MATEIX
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Les ferides deixen rastre, estan marcades a la pell
Les carícies mostren molt i no amaguen res del que tu sents.
Hi ha ferides que no es tanquen que duren eternament Hi ha carícies d’un segon que no oblidaré mai més.
Al meu pit sento el seu batec
Que em gronxa amb un ritme intermitent Em protegeix del món
I de mi mateix.
Reconec el seu tacte i això em fa sentir bé
Ja no vull castells de foc que esclaten i queden en no res.
És senzill trobar en la seva pell Carícies que m’acullen dolçament Em guarden del món
I de mi mateix.
PERDO EL MÓN DE VISTA
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Quan surts de casa, el sol et ve a acaronar I t’acompanya allà on vas
Les flors somriuen quan estan al teu davant Mouen els pètals per saludar
Et faig ganyotes per captar-te l’atenció Tu mous els llavis dibuixant una expressió Que m’accelera el cor
I torno a perdre el nord.
Perdo el món de vista quan em somrius El cos em tremola quan piques l’ullet per mi Perdo el món de vista quan em dius Paraules a l’orella que em pretenen seduir I perdo el fil.
Cauen les fulles dels arbres al teu voltant Fent una catifa per trepitjar
Cada dia és festa quan estàs al meu costat però el temps s’atura quan que te’n vas.
I jo t’espero com sempre amb devoció Cada dia, cada hora de nou al mateix lloc Se m’accelera el cor
i torno a perdre el nord.
MAI EN TINDRÀS PROU
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Vius en l’opulència, potser pots comprar-ho tot Tens tanta influència, et sents molt poderós.
Però no cal que t’enganyis, mai en tindràs prou.
Vas renunciar a viure, a gaudir cada segon
Un pacte amb el diable, la vida a canvi d’un tresor.
No cal que t’enganyis mai en tindràs prou La vida és molt curta i sempre estaràs sol.
Diuen que ets tan pobre, noi Que només tens diners Vius en una gàbia d’or Tancat en un compte corrent Mai en tindràs prou.
Et sents vulnerable, els anys passen per tothom
Pots comprar el rellotge, però el pas del temps no hi va inclòs.
No cal que t’enganyis vas escollir el pitjor El temps és la moneda, el temps és el valor.
Diuen que ets tan pobre, noi Que només tens diners Viure en una gàbia d’or No atura el pas del temps Mai en tindràs prou.
EM FAS BALLAR EL CAP
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
Sopars de duro Vaig lligant caps Avui no m’aturo Ets un engany
Estens la xarxa Llences l’esquer Jo soc la presa Tu el gat mesquer
Mitges veritats que em volen enganyar
Amb martingales que em fan anar de mal borràs. Em fas ballar el cap
No val la pena, no intentis fingir Veig que t’acostes i oloro el perill Els teus tripijocs els veig a venir Soc un gat vell, no juguis amb mi No juguis amb mi
Un “cuento xino” Un mentider Una mala peça En mig del teler
Un duro “sevillano”, un duro fals
Ja no m’amoïno Amb els teus paranys
Un tarambana que em vol enganyar Ets un tramoia, amb els teus jocs de mans Em fas ballar el cap
COMPANYS DE VIATGE
Música & Lletra: Pep Sala / © Fundació Sau
El temps canvia les paraules i les modes i els costums Els polítics i els artistes els renova sense ensurts.
El temps ens pren les persones amb cruesa i a traïció Amb dolor ens abandonen però ens deixen el seu record.
Quan m’aturo i miro enrere
I recordo tot el que hem viscut Potser un dia vam ser joves
En un món que el temps s’ha endut.
El temps canvia els paratges que guardem en els records On vam perdre la innocència, on potser vam trobar l’amor.
El temps trenca les promeses, diuen, però, que ho cura tot Sense estil i en blanc i negre reviu la vida en un segon.
Quan m’aturo i miro enrere
I recordo tot el que hem perdut Pel camí sense adonar-nos
En un món que el temps s’ha endut.
Companys de viatge de vint mil batalles On sovint ens ha tocat lluitar Vivint de pressa, donant tantes voltes Les nostres petjades mai s’esborraran.
Quan m’aturo i miro enrere
I recordo tot el que hem viscut Amb els meus companys de viatge Amb l’orgull de tot el que hem fet junts En un món que el temps s’ha endut.
Crèdits Filigranes en estèreo
Musicalment, al disc han participat:
Pep Sala Veu, guitarra acústica, elèctrica, piano i Hammond
Jonathan Argüelles Veu i percussions
Ramon Altimir Veus, piano, Hammond i sintetitzadors
Josep Lluís Pérez Guitarra acústica, elèctrica i slide
Pep Sánchez Veus, baix, elèctric i fretless
Quim “Benítez” Vilaplana Bateria
Col·laboren:
Raynal Colom Trompeta
Simone Lambregts Violí
Eduard Iniesta Guitarra portuguesa, Bouzuki i Laghouto
Dami Álvarez Veus
